EVOLUCIÓ TELEFÒNICA

El telèfon o telèfon mòbil és un dispositiu electrònic que s’utilitza per comunicar-se a distància a través d’una xarxa d’estació base que es distribueix pel territori. Aquestes estacions base s’anomenen cel·les.
Els mòbils actuals poden suportar molts serveis addicionals i accessoris, com els SMS per a missatges de text, correu electrònic, commutació de paquets per a l'accés a Internet, jocs, bluetooth, infrarojos (IrDA), càmera amb gravador de vídeo, i MMS per enviar missatges amb fotos i vídeo.
Martin Cooper va ser pioner en aquesta tecnologia, a ell se'l considera com "el pare de la telefonia cel·lular" a l'introduir el primer radiotelèfon, el 1973, als Estats Units. No obstant això, durant molts anys s'ha atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es podien imitar les vibracions que produeix la veu humana.

Evolució dels telèfons mòbils

ELS COMENÇAMENTS


L'aplicació de l'electricitat a l'àmbit de les comunicacions-els primers experiments en aquest sentit es remunten a l'etapa final del segle XVIII-va suposar un avanç decisiu.Si el telègraf havia aconseguit associar impulsos elèctrics i lletres, sistema que, després d'un adequat procediment de descodificació, permetia la transmissió de missatges a llarga distància, el següent pas vindria amb La unió del senyal elèctric i la veu humana. No obstant, en el cas del telèfon, es feia necessari un element intermedi que traduís ones sonores en senyals elèctrics i viceversa, un segon dispositiu capaç de convertir el senyal elèctric en ona de so. 

Alexander Graham Bell

CONNEXIONS TELEFÒNIQUES 

La primera connexió telefònica pública es va verificar als Estats Units el 1878,gràcies a la instal.lació d'una centraleta de funcionament manual, que feia possible la distribució de les trucades entre els usuaris de la xarxa. Des de la centraletamanual-sistema que, en determinades àrees d'Espanya va romandre en ús fins fa tot just vint anys-, s'establia la connexió a través d'una xarxa de clavilles que s'introduïenen els seus corresponents preses. La commutació automàtica va començar a popularitzar en els anys noranta del segle XIX, amb la introducció del disc marcador, substituït en èpoques recents pels anomenats «generadors d'impulsos».